Poema de dona

La comtessa de Dia (Trobairitz)

Tinc un desfici, ai, inclement

A l'interior dels castells d’Occitània, en l'Edat Mitjana, es va desenvolupar una rica cultura  de música, poesia i joc. Hi va haver trobadors i trobadores que feien composicions poeticomusicals amb l'amor com a tema principal. Aquelles poetes occitanes eren conegudes com a trobairitz.

Beatriu de Dia, coneguda com a comtessa de Dia, va ser una trobairitz occitana de finals del segle XII, mitjans del segle XIII. Encara que la seua vida és molt desconeguda, se sap que va escriure peces poètiques i musicals d’estil trobadoresc.

Tinc un desfici, ai, inclement és una cançó de tres estrofes de huit versos octosíl·labs amb rima ABBA. La rima és encreuada amb estil “lleu”, senzill. Els temes principals en el seu poema Tinc un desfici, ai, inclement són l’amor, l’enyor i el desig. L’autora vol donar a entendre que està patint, el seu marit no la tracta com a ella li agradaria i per això vol substituir-lo per un altre home a canvi que aquest faça tot el que ella li demane. Els personatges que hi apareixen en el poema són la comtessa, el seu marit, l’amant, la gent del poble i el mite de Blancaflor i Floris.

En els primers quatre versos, Beatriu conta a la gent que se sent malament per culpa del seu marit. En els quatre següents, en tercera persona, la comtessa desitja estar amb el seu amant. Recorre a Blancaflor i Floris, un dels primers mites de parella que, a pesar de tots els patiments, finalment acaba bé. En l’últim fragment, en segona persona, es dirigeix a l’amant per a fer-li proposta.

Entre els recursos literaris del poema hi ha:

·Elipsi: Tinc un desfici, ai, inclement (Hi desapareix el “jo”).

·Epítet: Oh bell amic ple de dolçors! (Utilitza l’adjectiu bell per a remarcar una qualitat inherent del substantiu amic).

·Hipèrbole: car jo li ofrene cor i amor, el seny, els ulls i la vida (Exagera i deforma la realitat).                                             

·Metàfora: si jo li fos coixí plaent.

·Enumeració: car jo li ofrene cor i amor, el seny, els ulls i la vida.

Les paraules clau del poema són: amor, traïda, enyor, plaent, juràsseu, penedit i goig.

Hi ha paraules de les quals desconeixia el significat: esment (donar notícia), plany (plor), jagués (del verb jaure, gitar-se), deport (entreteniment) i “ço” (per açò que).

El fragment que destacaria del poema és: “Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit/ sols que em juràsseu, penedit,/ de fer ço que jo voldria” ja que és quan l’autora es dirigeix directament cap al seu amant i li fa la proposta. M’agrada que d’alguna manera haja de ser el xic el que tinga que fer-li cas a la xica.

Quan era menuda, després d’eixir de l’escol·la, m’encantava anar a casa de la meua avia, sentar-me junt amb ella i vore telenoveles. Les que més ens agradaven eren: “Pasión de gavilanes”, “Gata salvaje” i “Mar de amor”. Eren un vici. Quan vaig llegir el poema, em va recordar a aquestes series ja que els temes que tracten són el desamor, l’engany, el patiment i la maldat. En aquell moment no me’n adonava de el que estava veient, tot molt superficial. Ara me n’adone de les barbaritats que es televisaven i no entenc molt bé perquè m’enganxaven tant. Pense, que el principal motiu era per passar temps amb la meua iaia.

En Espanya fins al 1981, no hi havia cap llei que permetera que la gent es poguera divorciar. Supose que en aquella època, moltes persones estimaven a altres que no eren els seus marits o les seues dones i la situació era molt difícil de portar.

Els cels entre les parelles està comportant a que actualment hi haja més violència de gènere. Hem d’estar al corrent perquè hem de saber quan el teu amant de veres està amb tu perquè t’estima o si eres només la seua pertenència.

La comtessa de Dia m’ha sorprès. S’entén prou bé i l’autora del poema és una dona. M’ha cridat l’atenció que en aquella època una dona féra explicit el seu amor. Cada vegada s’estudien més dones que van escriure autèntiques obres al llarg de la història. Encara no és suficient. Als llibres de text haurien d’estar més visibilitzades ja que si des de ben menuts estudiem només autors homes arribem a pensar que elles no van fer res.